Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà,
on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu



Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Lo entiendo tan bien...

Entradas populares de este blog

LA CASA INANIMADA