Mònica Solsona

Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà,

on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un desesperat dolor

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu